martes, 22 de noviembre de 2011

Temples d'Ankor - Dia 2















Avui toca matinar i a les 4.30 hores ja estem a punt de marxa perque en Buntha ens passa a recollir a les 5 hores per anar a veure la sortida de sol al temple d'Ankor Wat (el temple mes important i famos de la zona).
Mortes de son pero molt emocionades ja estem enfilades al nostre Tuk Tuk amb una agradable brisa matinal (fred horrible per la Mireia que no sap on amagar-se dins el tuk tuk).
Al arribar als temples una mica de decepcio ja que la intima i bonica sortida de sol que esperavem sembla un concert de U2....jajajja...una marea humana avanca buscant el millor lloc per la sortida de sol.
Finalment conseguim trobar un reconet que sembla tranquil i on el temple queda reflexat en un llac.
Una sortida de sol ben bonica per descobrir el esperat temple. Un cop sortit el sol i despres de fer un cafeto ens endinsem al temple.
Estatues precioses i pedres que fan que ens transportem a la epoca. Unes piscines interiors. Relleus amb histories de reis i lluites centenaries...no podem tancar la boca de lo embobades que estem.
Continuem la nostra ruta cap al temple de Bayon un dels mes grans i conegut tambe pels seus enormes arbres.
De cami ens aturem en un bosquet on hi viuen uns monos petitons (no sabem quina especie) i molt juganers. L'Aida va amb una mica de respecte (mes que res perque a la Monkey Island de CatBa els monos eren bastant agresius....) pero la Mireia de seguida fa amics i un mono sense pensar-ho dos vegades li salta a la cama i comenca a tentajar-la perque jugui amb ell....l'Aida s'aparta....pero de seguida en Buntha ens diu que aquests monos no tenen dents i no mosseguen, son vegetarians, aixi que ja sense tanta por acaba amb dos monitos a sobre i un dells li comenca a buscar polls....(debia tenir gana, jjajajjajaja). Ara l'Aida ja no te por dels monos....son increibles i molt carinyosos.
Fa una calor insoportable i despres de jugar una estoneta amb els simpatics monos continuem cap al temple de Bayon. A tope de gent i agobiant, pero tambe una maravella.
A les 14.00 hores rendides i esgotades tornem a l'hotel. Estem ja a la recta final del nostre viatge i despres de tantes escales, temples, busos, suors, tuk tuk i intenses negociacions...decidim que ens mereixem un KIT KAT.
Aqui a Siem Reap hi ha molts llocs de massatges que per ben poc et deixen nou. Aixi que despres de negociar agafem un pack de peeling corporal i massatge de cap a peus (tot per 11 euros). 2 hores que ens permeten relaxar-nos fins al punt que la Mireia es queda ben adormida en ple massatge. Al sortir ens ofereixen tambe fer-nos un massatge als peus amb peixos menjadors de pells mortes. I despres de probar la sensacio amb les mans, l'Aida ja suca els peus a dins a la peixera!!!! La Mireia degut a les seves pessigolles decideix posar-hi les mans...tambe ho necessiten.
Despres d'uns minuts per acostumar-te a l'extranya sensacio....els peixos es posen les botes!!!!
Sortim d'alla noves i ara toca per completar el dia una bona birreta a la happy hour (amb crispetas gratis)!!!!
Dia rodo i tornem al hotel a punt per veure la nostra pel.licula del dia. Avui dormirem ben planes!!!

3 comentarios:

  1. Jod ...nenas....cada dia flipo més...quina enveja més sana en veure i sentir a la pell tantas maravellas, Els ulls carregats de maravellas, que guaraderu sempre als calaixos més bonics dels vostres cervells...Amb ganes ja d escoltar en directe totas las vostres aventuras...
    Petons, cuquis ...acabeu de disfrutar..
    Mami

    ResponderEliminar
  2. Textual.El más popular signo de Angkor hay una serpiente gigante (naga) cuya parte media, se enrosca alrededor de la Vía Láctea, interpreta la precesión,con Nazca, Tiahunaco,Chichén Itza i
    Giza forman ñas estrcturas más grandes y más inexplicables. Petonssssssssssssssssssss
    Manel

    ResponderEliminar
  3. Jo flipo, flipo en colors! Jo també tinc molta enveja sana... jo també vull! Això dels micos, a mi també em faria una mica de por. Aquest mico que et despussa... vols dir que no volia rotllo? Això em recorda als mítics micos del zoo de Barcelona, que després de menjar, sempre els venia degust un bon... quiqui!

    ResponderEliminar